Espectacular, durissima, preciosa...Es diu Puigpedrós i està situat , just a la frontera de França i Catalunya. Es un cim que te 2914 metres d'alçada i com be diu el seu nom"pedrós", al anar fent el cim el terreny es torna cada vegada mes rocós. Gairebé a dalt hem de fer escalada.
La jornada comença a Ger, on em trobaré amb la Colla Bujonis de Sant Feliu de Guíxols, en Joan Mora,
Toni "El Doc", Josep Maria,Joan Pi,en Miguel, Santi Ferran, en Bonet ....
Travessem el poble en direcció al refugi de Cabanella, fent la Serra dels corrals Blancs. El refugi esta situat a 1810 mts, i aquí fem un petit mos ja que avui els integrants de la sortida , s'han hagut d'aixecar d'hora i ja hi ha gana.
Ens refem una mica, ja que fins al refugi son pujades molt fortes,
dures, fins i tot algú va dir que hi havia rampes del 10% , tot i portar pocs kms això passa una mica de factura.
Ja posats en marxa , ens dirigim cap a les pistes d'esqui de Guils Fontanera, però, un cop som al trencant de la pista , on hauríem de girar a ma dreta , ens enfilem cap al refugi de Malniu, on anirem a trobar el GR11, passant abans per el refugi de La Feixa i el seu Prat , un dels prats mes grans de Catalunya. Des del prat podem
observar la Serralada del Cadí...impresionant!!!
Agafem el GR11, corriols ciclable, en un 95% i ens porta al refugi de Malniu , on farem una altre paradeta i reposem forces per fer un petit esprint fins arribar al refugi de Folch i Girona.
En principi, hauríem de fer el GR11 , fins al refugi , en gran part amb les bicis , però , desseguida varem veure que era impossible i les varem haver d'amagar en una pineda.
Fet això, ens posem les sabates de
caminar, deixem cascos i Sabates ciclistes i cap al cim.
El sender es molt maco de fer , tens vistes de La Carabassa, la Portella del Torer, i el riu Duran que passa per sota.
Un cop som al refugi de Folch i Girona, ens aturem una mica a decidir que fem , si continuar endavant o fer mitja volta , ja que feia mal temps , era una mica tard i havia algú que estava mig "pajaro". "Nomes" son 500 mts de desnivell a 
superar.
Al final per majoria es decideix intentar fer el cim. Des del refugi podem veure la Portella d'Engorgs, nomes heu de mirar les fotos i us donareu compte de lo maco que es tot aquest paisatge.
Abans d'arribar a la portella de Meranges , ens aturem a dinar , evidentment , entrepans .
El pitjor encara havia d'arrivar, ja que quan arribem a la portella de Meranges, els temps canvia de sobte i s'aixeca un vent i una fred terrible i això fa que ens haguem de
posar el paravent.
Queda la recta final , gairebé fem escalada fins poder arribar al cim del Puigpedrós.
Arribem al cim i , el temps esta emboirat, pluja , vent, fred, nomes ens dona temps a replegar el grup i fer una foto.
La ideia era fer la tornada per
davant , però , el temps va fer que tornéssim per allà on havíem vingut ja que no es veia res a dos metres i fer-ho per la part de davant es resultava molt perillós.
Mentre anem perdent alçada, el temps va canviant a millor, no deixa de ploure però es molt poc el que cau.
Ja nomes queda fer la tornada per allà mateix fins al refugi de Malniu.
Un cop arribem , agafem les bicis i
ens dirigim , en direcció a Ger , passant per la carretera de Meranges.
Torno a dir el mateix d'abans , DURA, ESPECTACULAR , PERÓ MOLT I MOLT MACA .
superar.
Al final per majoria es decideix intentar fer el cim. Des del refugi podem veure la Portella d'Engorgs, nomes heu de mirar les fotos i us donareu compte de lo maco que es tot aquest paisatge.
Abans d'arribar a la portella de Meranges , ens aturem a dinar , evidentment , entrepans .
El pitjor encara havia d'arrivar, ja que quan arribem a la portella de Meranges, els temps canvia de sobte i s'aixeca un vent i una fred terrible i això fa que ens haguem de
posar el paravent.
Queda la recta final , gairebé fem escalada fins poder arribar al cim del Puigpedrós.
Arribem al cim i , el temps esta emboirat, pluja , vent, fred, nomes ens dona temps a replegar el grup i fer una foto.
La ideia era fer la tornada per
davant , però , el temps va fer que tornéssim per allà on havíem vingut ja que no es veia res a dos metres i fer-ho per la part de davant es resultava molt perillós.
Mentre anem perdent alçada, el temps va canviant a millor, no deixa de ploure però es molt poc el que cau.
Ja nomes queda fer la tornada per allà mateix fins al refugi de Malniu.
Un cop arribem , agafem les bicis i
ens dirigim , en direcció a Ger , passant per la carretera de Meranges.
Torno a dir el mateix d'abans , DURA, ESPECTACULAR , PERÓ MOLT I MOLT MACA .
Fins aviat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada