1ªETAPA: BOCA SUD TÚNEL-IRANSón les 7:00. Dia ennuvolat. Fa una mica de fred a fora però avui no és un dia normal. Avui comencem “La pedals de foc”!
Després d’un esmorzar copiós (que, per cert, ens han deixat sense plàtans, quina rabia!, algú té “complexe” de mico), carreguem les bicis al remolc i agafem el bus que ens portarà a la boca sud del túnel de Vielha.
Al principi se’ns fa una mica difícil llegir el “road book”, però gràcies a en David, a en Nando i a en Joan Puigdemont ens en sortim.
La primera part es molt pedregosa però es 99% ciclable, has de fer a peu algun tram però són pocs metres. Tot això ens porta fins a Vinyal, on tenim la primera avaria: he punxat. Amb aquestes aprofitem per menjar una barreta, beure aigua i, com no, comença a ploure. I de valent! Ens enfundem el “xubasquero” i a pedalejar fins a Vilaller.
Al peu del coll de serreres deixa de ploure, cosa que s’agraeix molt. Fem el cim sense dificultats, més suau del que ens esperàvem. Fem alguna foto de les vistes i avall que fa baixada!
Arribem a Llesp, on ens sorprèn veure l’”Hipercor” ambulant. Vàrem comprar 6 plàtans per 1 € i vam estar a punt d’encarregar-ne per la resta de dies.
Que bé que entra un plàtan (i no penseu malament). Però ja toca pujar a les bicis i anar a fer “El camí de l’aigua”, trialera maca, no gaire tècnica.
Sortim a la carretera direcció a Iran. Només ens queda uns 3 km per a arribar a Casa Joanot.
Fem una dutxa i cap a la taula a dinar. Quin dinar! Sembla que no s’acabi mai el menjar! A més, el tracte és excepcional.
Tenim el refugi per a nosaltres 6, unes cervesetes a la tarda mentre fem petar la xerrada i juguem a les cartes fins a l’hora de sopar .
Anem a descansar que demà serà un altre dia, una mica més llarg que avui.
2ªETAPA: IRAN-TORRE DE CABDELLAQuina mandra! Amb tot el que vàrem arribar a menjar ahir, avui no hi ha gana d’esmorzar, però, quan seus a taula, t’ho menjaries tot.
Demanem que ens facin entrepà pel camí, i quin entrepà ens fan!; amb plàtan inclòs, dos llesques grosses de pa de pagès i embotit.
Apa! En marxa! Fem el coll de Sant Salvador, passem per Gotarta, Malpàs, i ja ens enfilem carretera amunt cap al control 3, Castellars. Fins a arribar al control 3 hi ha un tros que Déu n’hi do! Com es posa de dret allò. Tornem a agafar les bicis, ja fins a fer el coll de Menal i el de Peranera.
Un cop fet el cim, baixem fins Sas on emplenem els bidonets i anem fins al coll de Sas, on ens mengem l’entrepà que ens han fet a Casa Joanot.
Ens posem en marxa ràpidament, perquè el cel es comença a posar negre i resulta que en Joan Puigdemont ha punxat. Ràpidament fem el canvi de càmara, i cap a baix, a Sentis, on comencem l’ascensió al coll d’Oli. Són rampes constants, alguna més dura que d’altres, per aconseguir arribar a la zona que hem de baixar de la bici i fer el camí a peu, fins al coll d’Oli.
Fem 4 fotos per immortalitzar el moment i de pressa hem de marxar, que comença a ploure.
El corriol es fa una mica perillós, perquè la pedra és molla i això fa que tinguem algun ensurt, com en Vicent que va tenir una relliscada sense importància.
Arribem a Guiro, on fem una mica d’aixopluc, fins que pari una mica de ploure.
Quan deixa de fer-ho, agafem les bicis ràpidament i cap a baix, però… torna a caure aigua, però molta aigua.
Només falten 6 km, i quins últims km! Anem xops de cap a peus, fred a les mans i als peus, i per fi arribem al refugi.
Fem una dutxa calenta per passar la fred que hem agafat i baixem a fer un cafè amb unes pastes i reposem una mica, fent-la petar.
3ªETAPA: TORRE DE CABDELLA-SON
Ara
si que va de debò! Sort que fa un bon dia, una mica ennuvolat, però en la major part del cel es veuen clarianes.
Que us haig de dir del Triador?
Es fa molt llarg, potser me l’esperava més dur, tot i que vaig baixar de la bici un parell de vegades.
Són rampes constants, és agafar-s’ho amb calma i anar fent, saps que son 12 km des de baix de tot .
Segons on giraves, venia un vent de cara que et quedaves glaçat .
Un cop fet el cim, ens mengem l’entrepà que ens han fet a Torre Cabdella, una mica de fruita i descansem. Les vistes són espectaculars, les muntanyes dels voltants estan nevades (no hi ha gaire neu però estan emblanquinades).
Un cop refets de la pujadeta, tornem a pedalejar per fer el coll de Portella i el d’Eixol. Comença la baixada!! Per fi!! Amb ganes d’arribar a Espot, passem el control 5 a les Daines. És l’hora de dinar … perquè no ens quedem a dinar a Espot? La majoria guanya i ens entaulem; una amanida i un bon plat de macarrons.
Ja és hora d’aixecar-se de taula i anar cap al refugi. Tot és carretera fins Son; sempre de pujada, i sense fer
gaire esforç, passem el tràmit fins a Son.
Aquesta nit dormirem Casa Masover. Allà ens trobem a una colla de Girona i Santa Coloma.
Després de fer una dutxa i una passejada per el poble amb foto inclosa, anem a fer una cervesa i xerrem sobre la jornada d’avui.
4ªETAPA: SON-VIELHATot i passar una nit freda (ja que dormíem a les golfes del refugi) ens aixequem amb ganes d’afrontar l’última jornada.
Esmorzem, recollim les bicis i capa pedalar. És un mati molt fred; la nit abans havia plogut i estaven les muntanyes del voltant nevades.
Només de començar a pedalar ens trobem amb un corriol que ens porta a la pista del Calvari. El corriol si que va ser un calvari!
La pista ens porta al Bosc de Gerdar, on baixem, de les bicis, per poder gaudir de la natura. Està tot enfangat de la pluja del dia abans. És un bosc de grans arbres, molt maco i, com no, s’ha de fer foto de rigor.
Travessem el bosc i arribem al refugi de Gerdau, on és el control 7. Fa fred, ens hem posat tota la roba possible a sobre però no en tenim prou. Anem de baixada fins a Sorpe, per la c-28. Aprofitant el nou asfaltat ens posem a 62 km/h!!
Ja tot per carretera passem per Boren, Isil, Alós d’Isil. Tenim els peus glaçats, el fred el tenim al ossos, i no hi ha manera que marxi.
Son les 13:20h i arribem a Montgarri. Ens aturem a reposar una mica i per l’hora que és seiem a taula. Demanem un caldo i un entrepà per dinar.
És molt tard i agafem les bicis i cap al Pla de Beret.
Ja sense forces, ens disposem a fer els últims km de baixada per els corriols que marca l’organització. Tenim el dubte de si fer carretera o els corriols i, com que ja fem tard, ara si que és el mateix perdre 3 que 30 minuts. Decidim fer els corriols fins a baix.
Si podeu fer-los millor, estan molt bé, passes per una mena de túnel fet per avellaners, corriols estrets. Ràpids, espectaculars en definitiva.
Ja som a Vielha! Anem a fitxar l’últim control, que és al mateix Pedals de Foc i ens donen el maillot, ens fem la foto de tota la colla amb el maillot, amb un somriure d’orella a orella i ens disposem a plegar veles i cap a casa que es fa tarda i encara tenim 4 hores de camí.
NANDO,JOAN PUIGDEMONT,VALERI,DAVID,VICENT,JOAN PEREA
Conclusions :
Casa Joanot: el millor refugi.
El millor de la Pedals de Foc: et trobes amb tot tipus de gent, tots la fan de manera diferent, coincideixes en algun refugi, pel camí, dinant.
Al segon dia et fas amb la gent, ja que tots tenim un objectiu comú: acabar-la.
Ens vàrem trobar una colla de Girona, una altra de Santa Coloma que, a més, un d’ells és el mecànic de les motos on treballem tres de la nostra colla, en “champi” que li diuen. Aquests si que eren uns maquines!
Tot i que va ser dura, potser m’esperava que ho fos més, que haguessis de sacrificar-te més, de suar com un beneit… Feu-la, us la recomano. Varem fer la pedals els dies 11,12,13 i 14 de setembre.
Els tracks els podeu trobar a:
1ªetapa,2ªetapa,3ªetapa,4ªetapa
Fins aviat
Aquest diumenge era la pedalada de Santa Llucia a Sant feliu de Pallerols. Era la primera vegada que hi anavem, i anavem amb 
moltes ganes pero la fred i la pluja va fer que aquestes ganes de pedalar es convertissin en ganes d'acabar i anar a buscar la butifarra que ens estava esperant.
mes i mes fang , i de pujada que es encara pitjor.
mes i mes fang , i de pujada que es encara pitjor.
